Probablement quan parlem d’handbol apareguin moltes idees al nostre cap, però si una n’és ben certa es que és l’esport on es pateixen més lesions. Amb dos equips predisposats a lluitar per la possessió de la pilota i per marcar els màxims gols possibles, es produeixen infinitats de contactes que poden provocar detriments.
Saltar, córrer, llançar, colpejar, bloar, fintar, driblar i milers d’accions més formen part de l’handbol. La velocitat i els forts contactes poden provocar una conseqüència negativa en l’estat físic de l’esportista. Aquest aspecte físic però, pot condicionar també l’estat anímic de l’esportista. Depressions, disminució del nivell acadèmic, tensió de relacions personals i altres conseqüències venen provocades per la caiguda en una lesió.
Les més freqüents en el món de l’handbol podem diferenciar-les segons les zones d’afectació; genoll, turmell, espatlla, colze, canell, dits i bessons. Pel que fa al genoll, al ser una de les parts del cos amb més activitat durant l’esport, la lesió pot venir deguda a una sobrecàrrega a la zona treballada (acostuma a ser la part dels lligaments interns o externs), per una mala posició de la cama o fins i tot per un mal estat del calçat. També n’és una de les més freqüents l’esquinç de turmell o de clavícula, que a causa de forts contactes o llançaments poden provocar greus lesions. Si n’haguéssim de dir una menys comuna és la lesió de colze, que a jugadors de pista no afecta tant com als porters. Provoquen sobretot molèsties i dolor a l’avantbraç i es produeixen alhora d’aturar un fort llançament.
Bernat Correro, jugador de l'OAR Gràcia, moment previ a una lesió.
Segons la posició, més risc
En canvi, al parlar de la lesió més comuna en l’handbol diríem tot allò relacionat amb les mans i dits. Les lesions capsulars són les menys greus però les més habituals en el món de la pilota entre mans. La molèstia és constant però amb un embenat pots seguir jugant o entrenant sense problema. Pel que fa al risc de lesió segons la posició al camp, les úniques diferències que podem observar és que en jugadors de segona línia (pivots i extrems), pateixen més problemes de genoll i de cartílag articular que els de primera línia o els porters. En el cas dels pivots, una possible explicació és que físicament acostumen a ser més corpulents i tendeixen a patir més xocs durant el joc. Però en el cas dels extrems, tot i que són més petits i àgils, l’elevat nombre de salts i caigudes podria condicionar l’abast d’una lesió de gravetat, explica Damià Paez, fisioterapeuta.
Els canvis personals i psicològics
L’abast d’aquestes lesions també afecta a nivell personal, fet que pro- voca canviar elements de la teva vida diària, fins i tot rutines. Per poder conèixer més de prop aquestes percepcions, hem pogut parlar amb diferents veus de l'handbol català i espanyol, com per exemple Lluís Marrrugat, jugador de l'OAR Gràcia Sabadell. Es va trecar el lligament creuat anterior de la cama esquerra fa tot just un any i mig. S'ho va fer durant l'úlitm entrenament de la temprada i de la manera més inútil possible; jugant un partit de futbol. El diagnòstic va determinar que s'havia de sotmetre a una operació. Va ser un condicionant durant el seu dia a dia està quasi bé immòbil, ja que era una persona molt moguda i inquieta.
“Invertia molt més temps en fer les coses, per exemple, com era canviar-me de roba, abans ho feia amb un vist i no vist i amb el genoll fotut hi invertia el doble o fins i tot el triple de temps”, explicava Marrugat.
Si és ben cert que l'afectació a l'hora d'allunyar-se de la pista d'handbol provoca angoixa fins i tot certa nostàlgia, pero hi ha vegades que s'ha d'agafar amb il·lusió i ganes. Aquest és el cas del Martí Villòria, actual jugador del BM Alcobendas, que ha ascendit a la màxima categoria estatal d’handbol, la lliga ASOBAL. Ell també va patir una lesió al seu genoll esquera del lligament creuat anterior i de menisc que el va deixar durant molt de temps allunyat de la pista i de la pilota. Però ell s’ho va prendre d’una manera molt positiva. “Vaig viure la lesió com un més. Sovint tendeixes a voler tenir moments per estar sol en els que et martiritzes, jo des del dia u vaig anar a rehabilitació i als entrenaments. Estar amb l’equip al final es el que et fa recordar que formes part d’una família”.
Un altre tipus de lesió freqüent en l’handbol és la de turmell. Un mal gest o una mala caiguda pot jugar en contra del que la pateix. Aquest és el cas del Albert Castro, ex jugador del Club Handbol Rubí, que es va tren- car el tercer metatars del peu esquerra afectant-li també al lligament. La primera valoració dels metges van concloure que amb dues setmanes de repòs n’hi hauria suficient, però l’Albert a mesura que passaven les setmanes tenia més dolor. Va tornar a que els experts li fessin una nova exploració i aquesta vegada van veu- re que s’havia fracturat el tercer me- tatars del peu esquerra i que s’havia fet un petit esquinç al lligament. La conclusió van ser 4 mesos apartat de les pistes que van provocar una mica de desesperació per part del propi esportista.
“Hi havia moments de desesperació màxima, no entenia com un petit mal gest podria afectar-me tant”.
Aquest fet, sumat a tenir altres prioritats, va provocar que l’Albert es distancies cada cop més de la pista per estar més hores entre llibres. “El problema va ser la durada de la lesió. Al estar tant temps parat vaig acos- tumar-me a la rutina d’estar només pendent dels estudis i mica en mica vaig anar oblidant-me de l’handbol”. Ara, de tant en tant trepitja la pista, però ha deixat de practicar-lo.
Moment on Pol Torras es va lesionar del lligament creuat anterior del genoll esquerre És curiós com de la nit al dia la teva vida pot fer un gir total. En el món de l’esport les lesions són habituals i s’ha de saber viure en els dos contextos. Felicitat alhora d’obtenir bons resultats i desesperació o ràbia alho- ra d’encaixar una derrota. Però una lesió s’ha d’encarar de la millor ma- nera possible, tant pel qui la pateix com pel seu entorn.